Orígens Feia massa temps que no gaudia d'una tarda per mi.

Orígens

Feia massa temps que no gaudia d'una tarda per mi. Una tarda en la que pogués fer i desfer sense cap tipus de remordiment per no estudiar.
Una tricada inesperada va fer que aquella tarda fos maravellosa.

Quedem al lloc de sempre, en 10 minuts després d'un perduda. Per què mai oblidaré aquestes paraules? sempre que hi passo recordo les vegades que t'he esperat allí, al matí, a la tarda, a la nit, després de sortir i xerràvem en aquelles escales fins que ja no ens quedava més paraules... fins i tot, aquells silencis que no es feien incòmodes perquè amb tu, res no és incòmode.

Primer, un somriure, seguit dos petons i perdó, no vaig saber-me reprimir una abraçada, una abraçada i un t'he trobat a faltar; tenia moltes ganes de veure't.

Passejades, converses, botigues, rialles i finalment, un cafè i una fanta. Dues hores? Ben aprofitades.
M'havia perdut moltes coses d'ençà no us veia...

Estació, crit i la tercera apareix amb els seus caminars; inconfusibles.

Banc, riures, converses, imitacions...

Quan feia que no ho feia?

Ascensor, casa i... Tu anaves a Proa, no? El record d'un infància, el record d'una gent, el record de moltes vivències... el record de tota una vida.

Professors: Txep, S.García, Murillo, Manrique, Mercè Ventura




Recordant els meus orígens....