dissabte, gener 20, 2007
dimecres, gener 17, 2007

Orígens
Feia massa temps que no gaudia d'una tarda per mi. Una tarda en la que pogués fer i desfer sense cap tipus de remordiment per no estudiar.
Una tricada inesperada va fer que aquella tarda fos maravellosa.
Quedem al lloc de sempre, en 10 minuts després d'un perduda. Per què mai oblidaré aquestes paraules? sempre que hi passo recordo les vegades que t'he esperat allí, al matí, a la tarda, a la nit, després de sortir i xerràvem en aquelles escales fins que ja no ens quedava més paraules... fins i tot, aquells silencis que no es feien incòmodes perquè amb tu, res no és incòmode.
Primer, un somriure, seguit dos petons i perdó, no vaig saber-me reprimir una abraçada, una abraçada i un t'he trobat a faltar; tenia moltes ganes de veure't.
Passejades, converses, botigues, rialles i finalment, un cafè i una fanta. Dues hores? Ben aprofitades.
M'havia perdut moltes coses d'ençà no us veia...
Estació, crit i la tercera apareix amb els seus caminars; inconfusibles.
Banc, riures, converses, imitacions...
Quan feia que no ho feia?
Ascensor, casa i... Tu anaves a Proa, no? El record d'un infància, el record d'una gent, el record de moltes vivències... el record de tota una vida.
Professors: Txep, S.García, Murillo, Manrique, Mercè Ventura
Recordant els meus orígens....
dijous, gener 04, 2007

Perquè només sentir la seva veu la pell se'm posa de gallina
Perquè quan veig una guitarra penso en ell
Perquè tot el que diu, em sembla maravellós
Perquè és un paio entregat
Perquè als concerts s'hi deixa la pell
Perquè ha fet que m'agradi l'anglès només per saber què diu
Perquè la seva veu m'enamora
perquè és la màgia a un home enganxada....
'Cause is The Boss
Aquí la meva declaració d'amor i una de les meves cançons preferides..
Només espero poder veure'l en directe algun dia
Nothing man
I don't remember how I felt
I never thought I'd live
To read about myself
In my hometown paper
How my brave young life
Was forever changed
In a misty cloud of pink vapor
Darlin' give me your kiss
Only understand
I am the nothing man
Around here everybody acts the sam
eAround here everybody acts like nothing's changed
Friday night club meets at Al's Barbecue
The sky is still the same unbelievable blue
Darlin' give me your kiss
Come and take my hand
I am the nothing man
You can call me Joe
Buy me a drink and shake my hand
You want courage
I'll show you courage you can understand
Pearl and silver
Restin' on my night table
It's just me Lord, pray I'm able
Darlin' with this kiss
Say you understand
I am the nothing man
I am the nothing man
dilluns, desembre 18, 2006

ADOPTEU-LOS
Ara que s'acosta nadal, m'agradaria fer una petita reflexió sobre els animals.
En aquetes dates, el regal més desitjat per molts infants i adolescents és tenir un animalet, amb el que poder jugar, ensinistrar-lo i que ens faci companyia. Encara que també, és un bon regal per aquells avis que estan a casa sols que, per soplir la presència de familiars se'ls regala un animaló, dinet que així restaran entretinguts i no pensaran en la seva soledat...
Fantastic! sobretot en veure que la gent pensa en els animals domèstics com a objectes de regal...
i després¿ potser no agrada descobrir que, una vegada passen l'època en que es caguen per la casa, pixen a les estores, rosseguen mobles, estripen cortines, mengen sabatilles, mitjons i calces, o sigui, l'etapa de cadells, passen a ser uns éssers grans, peluts, forts i golafres.
és clar que... això ja no agrada tant a les persones que creien que la joguina restaria per sempre igual.
Doncs deixa-m'ho clar! els animals no són joguines de les que et pots cansar al capm de dos dies, en el cas dels gossos i gats, poden durar fins a 14 anys (dels nostres) així que no els comprem per caprici sobtat, sinó que abans de donar un pas tant important, hem de reflexuionar sobre si els podrem i voldrem cuidar en les millors condicions.
Perquè, és clar, els animals comporten moltes despeses. A part dels objectes d'ús diari com la menjadora, el bebedor, l'estora on s'estiren o la cistelleta de dormir, el menjar, les joguines i alguna llaminadura, també cal tenir en compte el veterinari, els antipuces i medicaments extra, menjar comprat a tonelades, així com les corretges i pentinadors i estris varis.
Amb el nou any, entrarà en vigor una nova llei que prohibeix que les gosseres matin a més gossos. Bona mesura, encara que la gent que estés disposada a tenir gos, hauria d'anar a les gosseres a adoptar-ne un.
Hem de teniren compte que, durant el mes de març i juliol es registren els màxims en nombre d'abandonaments de gossos i que, les gosseres en van plenes.
Realment, a mi se'm trenca el cor quan veig les imatges dels gossos abandonats, i m'agafa un sentiment molt negatiu quan veig animals maltractats.
Us explicaré.
A més a més de que per convicció sóc defensora dels animals, jo tinc gos. Tinc una gossa la qual em vaig trobar abandonada i maltractada a la muntanya, indefensa, morta de por, ensangrentada i afamada.
Ara, quan penso en el moment que la vaig veure i no vaig dubtar en pujar-la al cotxe, no puc evitar pensar en la gent que els abandona o els maltracta...
Les persones que utilitzen la violència contra éssers indefensos em repugnen, així com la gent que deixa els seus gossos en una cuneta... de debó poden voltar el cap i veure com els seus gossos corren darrera del seu cotxe? a mi se'm trencaria l'ànima....
Siuplau, si voleu tenir gos, penseu-vos-ho detingudament, evalueu les vostres possibilitats i després, si la resposta és positiva, aneu a la gossera, i adopteu-ne un. No feu petir a més animals...
dimecres, desembre 13, 2006

El fin de la república no consiste en transformar a los hombres, seres racionales, en bestias o autómatas. Consiste, por el contrario, en lograr que su alma y su cuerpo desempeñen sus funciones con seguridad, y que ellos mismos utilicen la razón libre, sin rivalizar por odios, cólera o engaños, y sin enfrentarse con injustas intenciones. El verdadero fin de la rapública es, pues, la libertad.
Spinoza



